República i federalisme: per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític

El fracàs de la reforma estatutària promoguda pel tripartit ha posat en evidència l’esgotament del sistema autonòmic, definitivament desbordat per la manifestació de l’11 de setembre i les seves conseqüències polítiques. S’ha obert així de nou el debat, en profunditat, sobre l’organització territorial de l’estat que ha pres per sota una dimensió d’etapa constituent.

Aquest procés ha coincidit – no sense causes i conseqüències, -amb la crisi financera que el neoliberalisme, avui dominant al món, ha convertit en depressió econòmica pel seu designi d’aprofitar-la per desarticular l’estat del benestar i privatitzar, al màxim, les instàncies d’intervenció econòmica i assistència social. En la cruïlla d’aquest dos processos, la formació que avui governa a Catalunya, el nacionalisme català, conservador i neoliberal, ha volgut posar-se al capdavant del debat territorial, restringint-lo a un debat identitari unidimensional, per consolidar la seva hegemonia, i evitar, al mateix temps, l’erosió social que li suposa la seva ferma adhesió al programa de la depressió.

Amb equívocs i ambigüitats -i afavorit per les respostes del govern de l’Estat, el PP i fins i tot una part de l’esquerra espanyola- l’actual Govern de la Generalitat ha posat sobre la taula, com si fos l’única opció viable ara mateix, la de la independència de Catalunya. Ho ha fet amb una maniobra política, fins ara amb èxit; amb un ús partidari de l’onze de setembre i dels mitjans de comunicació públics, d’enaltiment d’una denominada Assemblea Nacional Catalana, que és una projecció seva i dels seus apèndixs polítics en el camp del nacionalisme. Una maniobra que li ha permès deixar en la foscor la seva pròpia erosió per la política de retallades que ha vingut practicant i que des de la primavera passada havia anat produint una onada creixent de contestació social, amb el moviment del 15-M, les vagues de treballadors i estudiants, las mobilitzacions contra els desnonaments i tantes i tantes manifestacions d’indignació i rebuig.

El que està en joc el 25 de novembre no és, en primer terme, la independència, sinó l’establiment d’una nova correlació política, que fins i tot substitueixi com a referent la manifestació de l’11 de setembre. Correlació en la qual Convergència i Unió aconsegueixi l’espai de maniobra absolut que necessita per gestionar la crisi política i econòmica i garantir una nova hegemonia per dècades, com la de l’etapa pujolista. També està en joc l’anorreament de l’esquerra crítica amb les polítiques neoliberals, sigui per la via del desdibuixament polític o per la via de la minimització electoral, o les dues sumades.

És una elecció per una legislatura, no per un moment de decisió. Per tant cal tornar a posar, també, en el primer pla del debat l’actual crisi econòmica i les intencions i conseqüències de la política neoliberal, de la qual CiU fins ara s’havia manifestat com a millor intèrpret que el mateix Partit Popular. I no només plantejar el debat en termes de denúncia, sinó sobretot en termes d’alternativa: una resposta d’esquerres de transformació social i econòmica, que reivindiqui sense reticències les polítiques públiques d’assistència i protecció social i propugni anar més enllà amb la proposta d’un nou model polític i social, no capitalista i radicalment democràtic; de superació de la configuració neoliberal de la Unió Europea i de la unió monetària, avui per avui al servei dels centres de poder econòmic i sense sistemes de control democràtic real sobre la presa de decisions i l’execució de les polítiques comunes . En aquesta línia cal reforçar la pressió per la renovació democràtica, immediata; cosa que ha d’incloure la sempre ajornada qüestió de la forma de l’Estat, obrint pas a la substitució del règim monàrquic pel republicà, en una decisió lliure i específica del poble.

Pel que fa al debat territorial, el primer que refermem és la defensa d’una resolució basada en el reconeixement i exercici del dret d’autodeterminació; per mitjà d’una consulta popular específica en termes de disjuntiva, no del plebiscit d’una única proposta. Entenem que ni l’estat centralista ni la fórmula, unitària, de les autonomies representa la multinacionalitat que existeix en el territori de l’estat espanyol. I també que la independència, que no ha estat l’opció històrica de l’esquerra alternativa, tampoc és, a més, la solució que tradueix, en termes institucionals, aquesta multinacionalitat, també present dins de Catalunya.

Per això defensem com alternativa pròpia la instauració d’una reorganització política territorial republicana i federativa, hereva de la tradició emancipadora del federalisme català i espanyol, des dels temps de Pi i Margall. Aquesta solució federativa ha d’adequar-se a la multinacionalitat, reconeixent i traduint políticament i institucionalment l’acord d’unitats sobiranes, corresponents a les diferents nacionalitats, que s’uneixen en un pacte lliure de pobles lliures.

ADHESIONS:
Les persones que desitgin incorporar la seva signatura de suport a aquest manifest ho poden fent enviant les seves dades (noms i cognoms, professió, ciutat i DNI ) a una de les següents comptes de correu: “Alejandro Andreassi Cieri” alejandro.andreassi@uab.cat, “josé luis martín ramos” josep.martin@uab.cat i “Salvador López Arnal” salarnal@gmail.com.

Més informació a: http://republicaifederalisme.wordpress.com/

Primeres adhesions
Manuel Martínez Llaneza,  Profesor Titular de Universidad. UPM,  Madrid
Salvador López Arnal,  Colaborador de Rebelión y El Viejo Topo.  Barcelona
Carlos M. Gutiérrez González,  Administrativo y estudiante de Historia
Àngel Duarte Montserrat,  Catedràtic d’Història Contemporània Universitat de Girona,  Girona
Jaime Ramajo Escalera,  Economista
Rosa Ribell Boada,  Jubilada,  Sabadell
José Luis Martín Ramos,  Catedràtic d’Història Contemporània Universitat Autònoma Barcelon,a  Barcelona
Alejandro Andreassi Cieri,  Professor Titular d’Universitat.  Universitat Autònoma Barcelona,  Sant Cugat del Vallès
Jordi Torrent Bestit, Jubilat,  Barcelona
Joaquín Miras Albarrán,  Profesor de IES,  Sant Cugat del Vallès
Carlos Valmaseda Blanco,  Bibliotecario,  Badalona-Manila
Soledad Bengoechea Echaondo,  Historiadora,  Barcelona
Giaime Pala,  Historiador,  Barcelona
Antonio Navas Robles,  Médico de familia,  Barcelona
Joan Tafalla,  Mestre d’ensenyament primari,   Sabadell
Francisco Morente,  Professor Titular d’Universitat 
Universitat Autònoma de Barcelona,  Cardedeu
Martín Rodrigo Alharilla,  Professor Titular d’Història Contemporània,  Terrassa
Alberto Herbera López,  Obrer metal.lúrgic,  Molins de Rei
Núria Bergé Pijuan,  Mestra d’Ensenyament Secundari, Jubilada,  Barcelona
Carles Gil Farré,  Professor,  Barcelona
Eduard Rodríguez Farré,  Professor d’investigació i metge,  Barcelona
Antoni Montserrat Solé,  Economista,  Barcelona
Mariano Aragón Pascual,  Director de la ACIM,  Sant Cugat del Vallès
Miguel Riera,  Editor,  Mataró
Francisco J. Saucedo Pedregal, Bombero,  Barcelona
Ramón Franquesa Artés,  Profesor de la UB, Económicas,  Barcelona
Antoni Lucchetti Farré,  Abogado,  Barcelona
Manel Gracia,  Jubilado
Ángel Trasobares Castillo,  Historiador,  Barcelona
Marta Campoy Fernandez , Professora Inst Pere Calders,  Sabadell
Miguel Ángel Domenech Delgado,  Jubilado
Salvador Jové Peres,  Economista i Ex-eurodiputado de IU,  La Garriga
Elena Lorente Pérez,  Periodista i profesora,  Barcelona
Maria Teresa de Pedro Bonilla,  Enfermera y Licenciada en Historia,  Madrid
Armando Sánchez López,  Metalúrgico,  Terrassa
Matteo Manfredi,  Archivero,  Barcelona
Juan Isidro Calderón Paz,  Profesor de Secundaria,  Sabadell
José Francisco Navajas Adán,  Profesor de Secundaria,  Terrassa
Jorge Riechmann,  Profesor Titular de Filosofía Moral UAM,  Madrid
Juan Carlos Rodrigo Alharilla (alias Fede),  Administrativo UAB,  Sabadell
Gabriel Jover Avellà,  Departament d’Economia Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials-Universitat de Girona,  Girona
Albert Recio Andreu,  Profesor Titular de Economia UAB,  Barcelona
José Luis Gordillo,  Catedrático de Filosofía del Derecho UB,  Barcelona
Daniel Santacruz Moreno,  Empleado Público y Concejal del MIA en el Ayto. de Pinto, Madrid
Tomás Corrales Alberto,  Trabajador Social,  Madrid
Angeles Garcia Mesa,  Trabajadora de Hostelería,  Madrid
Juan Dominguez Rama,  Administrativo,  Madrid
Román Miguel González,  Profesor de Educación secundaria
Guillermo Lusa,  Professor (ara jubilat) de la Universitat Politècnica de Catalunya,  Sabadell
Ginés Fernández,  Director de Mundo Obrero,  Madrid

This entry was posted in General and tagged , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>