Primer Congrés d'Història del PSUC

 
 

Programa PDF Cast

Informació general Objectius del congrés  Comissió Organitzadora  Estructura del congrés Cronograma   Activitat paral·lela 

Informació general:

El Partit Socialista Unificat de Catalunya, fundat al juliol de 1936 per la fusió de quatre organitzacions (Unió Socialista de Catalunya, Federació Catalana del PSOE, Partit Comunista de Catalunya i Partit Català Proletari) ha estat un dels protagonistes de la història del nostre país, particularment durant els períodes de la guerra civil, la dictadura franquista i la transició. Formà part dels governs d’unitat presidits per Lluís Companys (entre 1936 i 1939) i per Josep Tarradellas (1977- 1980), i destaca en tot moment pel seu compromís per defensar les institucions republicanes i portar a terme una política de guerra eficaç. Sofreix l’exili i les seves conseqüències però, des del primer moment, té la voluntat de mantenir la seva presència a Catalunya lluitant per la recuperació de les llibertats perdudes. Durant la dictadura participa activament en la resistència i l’oposició contra el règim franquista i fou un element fonamental en les lluites dels estudiants, en el moviment de les Comissions Obreres i en l’Assemblea de Catalunya. Defensa un model propi de transició i participa activament en l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia, la constitució dels nous ajuntaments democràtics i el govern d’unitat de la Generalitat provisional.


 

 

El 2006 es complirà el setantè aniversari de la seva fundació, i per aquesta raó es proposa la celebració d’un Congrés d’història que faci balanç de la seva trajectòria i de la seva influència en la societat catalana del segle XX. Un Congrés vinculat al treball acadèmic i obert en tot moment a la participació dels estudiosos i els testimoniatges, organitzat per etapes cronològiques i que tindrà com a seu el Museu d’història de Catalunya.

Comitè Científic del Congrés

Objectius del congrés:
Objectius generals:
  • Afavorir la preservació i difusió del coneixement de la història política i social del segle XX català, concretament en els períodes de guerra civil, Franquisme i Transició. Contribuir a un millor coneixement d’aquest passat comú.
  • Contribuir a la commemoració, en l’any 2006, del setanta aniversari de l’inici de la guerra civil, que coincideix amb el setanta aniversari de la fundació del PSUC, organització que neix pocs dies després del cop, i amb una història inseparable de la del conflicte bèl·lic.
  • Analitzar el paper jugat per el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en la lluita per la democràcia al llarg dels períodes de guerra civil, franquisme i transició.
Objectius específics:
  • Realitzar un balanç historiogràfic, que ens permetés fer una revisió i detectar les llacunes existents dels estudis històrics sobre la trajectòria del PSUC.
  • Impulsar l’anàlisi històric centrat en el PSUC des d’un punt de vista rigorós i científic.
  • Profunditzar en temàtiques concretes actualment poc treballades sobre la història d’aquesta  formació política.
  • Celebrar una exposició de cartells del PSUC durant la guerra civil en els locals del Museu d’Història de Catalunya durant el mes d’octubre de 2006.

  • Difondre els resultats del congrés, contribuint amb això a la difusió del coneixement de la Història del PSUC i del segle XX català. Es preveuen tres àmbits de difusió: publicació de les ponències presentades i comunicacions admeses, creació d’una pàgina web que contingui les aportacions del congrés, així com imatges i documents de la història del PSUC i publicació del catàleg de l’exposició.
  • Propiciar la possibilitat de sostenir debats profunds i profitosos, que permetin fluïts intercanvis de punts de vista i experiències investigadores sobre la temàtica esmentada.
  • Mantenir una trobada dels investigadors que tenen en la història social de Catalunya un dels seus temes d’estudi. Permetre un acostament entre aquests i els testimonis protagonistes.
  • Contribuir a celebrar les commemoracions històriques de caràcter nacional. En aquest cas, el 70 aniversari de la fundació d’aquesta organització política (juliol, 1936)
Comissió Organitzadora:

Comitè Científic:

  • Xavier Domènech Sampere (UAB). Historiador. Membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID), de la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa actualment, i membre del Grup d’Investigació sobre l’Època Franquista (GREF). També és membre dels consells de redacció de les revistes “Desafectos”, “Eima” i “Arranoa”. Entre les seves publicacions relacionades amb la temàtica d’aquest Congrés podem destacar: La memòria democràtica de Sabadell, 1939 - 196l (2001), Quan el carrer va deixar de ser seu: Moviments socials, societat civil i canvi polític. Sabadell, 1966 – 1976 (2002), “El cambio político, 1962 – 1976: Materiales para una perspectiva desde abajo” (Historiadores del presente, 2003), “El problema de la conflictividad bajo el franquismo: Saliendo del paradigma” (Història Social, 2002).
  • Josep Fontana Làzaro (UPF). Reconegut especialista en història econòmica i social. Professor d’Història Contemporània en les universitats de Barcelona, València i Autònoma de Barcelona. En l’actualitat és catedràtic emèrit d’Història de les Institucions Econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, on ha dirigit l’Institut Universitari d’Història “Jaume Vicens i Vives”. Entre les seves moltes publicacions podem ressaltar: La quiebra de la monarquía absoluta (1972), Historia: análisis del pasado y proyecto social (1982), Europa ante el espejo (1994) i La història dels homes (2001). També ha participat com a coordinador, editor i coautor en nombroses publicacions centrades en la història econòmica, social i política d’Espanya i Catalunya en el segle XX.

 

  • Pere Gabriel Sirvent (UAB). Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, membre de GRHISO i del consell assessor de les revistes “Historia Social” i “L’Avenç”. És especialista en història de la cultura i història social del segle XX, director la col•lecció Historia de cultura catalana (1994 – 1999) i autor de nombrosos treballs sobre la història del moviment obrer a Espanya i sobre el republicanisme. Entre les seves publicacions relacionades amb la temàtica d’aquest Congrés podem destacar: Comissions Obreres de Catalunya 1964-1989. Una aportació a la història del moviment obrer, Republicanismo popular, socialismo, anarquismo y cultura política obrera en España, 1860-1914 (1991), Sociedad, gobierno y política (1902 – 1931) (2000), El moviment obrer a les Balears, 1969 – 1936 (2003).
  • Imma Julián González(UB). Catedràtica d'Història de l'Art. Universitat de Barcelona. Autora d'uns quinze llibres sobre art (arquitectura, escultura i pintura del segle XX) dels quals destaquen El cartel republicano en la Guerra Civil Española (Madrid, Ministerio de Cultura, 1993) i Arte del siglo XX (Madrid, Espasa Calpe, 1996), i d'uns 300 articles i ponències presentades a congressos. Membre del patronat del Museo Español del Grabado del siglo XX a Marbella. Critica d'Art, actualment a la revista Descubrir el Arte de Madrid.
  • José Luís Martín Ramos (UAB). Especialista en la història del moviment obrer, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de GRHISO (Grup de Recerca d’Història Social i Obrera) en la mateixa universitat. També és director de les revistes especialitzades “L’Avenç” i “Historiar”. Entre les seves nombroses publicacions relacionades amb la temàtica d’aquest Congrés podem ressaltar: Els orígens del PSUC (1977), Las huelgas de Barcelona (1985), el quart volum de la Historia del socialismo español (1989), Guerra y conflictividad social (1989), Historia de la Unión General de Trabajadores (1998), el seu capítol “El socialismo español”, en l'obra Cien años de socialismo (Donald Sassoon, 2001) i Rojos contra Franco: Historia del PSUC, 1939 – 1947 (2002). El 2005 ha obtingut una ajuda del Centre d’Història Contemporània de Catalunya per a realitzar una investigació sobre el PSUC durant la guerra civil.
  • Josep Puigsech Farràs (UAB). Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi: El marxisme català contemporani: influències exteriors, llegida recentment. S’ha especialitzat en la història del PSUC, i entre les seves publicacions relacionades amb la temàtica d’aquest Congrés podem destacar: Nosaltres els comunistes catalans. El PSUC i la Internacional Comunista durant la guerra civil (2001).
  • Pere Ysàs Solanes(UAB). Professor d’Història Contemporània en la Universitat Autònoma de Barcelona, membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF), de la Comissió Assessora de l’Arxiu Històric de la CONC i del consell de direcció del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID/UAB). S’ha especialitzat en l’estudi del règim i de l’època franquista i de la transició. Entre les seves nombroses publicacions relacionades amb la temàtica d’aquest congrés podem ressaltar: "Patria, Justicia y Pan". Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya 1939-1951" (1985), El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992), Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (1998), Catalunya durant el franquisme (1999) i Disidenci y subversión. La lucha  del régimen franquista por su supervivencia, 1960-1975 (2004).

Comitè Organitzador:

  • Mariano Aragón (ACIM)
  • Maria Rosa Borràs (PSUCviu)
  • Manuel Bueno (FIM)
  • José Luís Martín Ramos (UAB)
  • Antoni Montserrat (exdiputat a Corts grup parlamentari Comunista)
  • Mercè Morales (MHC)
Estructura del congrés:
Estructura temàtica del Congrés

El Comitè Científic del Primer Congrés d'Història del PSUC va acordar, en les seves reunions preparatòries, donar una estructura cronològica a la trobada. D’aquesta forma s’estructura en tres etapes cronològiques la història de l’organització, i cadascuna d’elles serà tractada en una taula específica, que tindrà una ponència principal i diverses ponències complementàries. Així, en cada àmbit cronològic es proposen diversos aspectes temàtics.
Els àmbits cronològics i temàtics proposats són els següents:

Primera sessió: El partit del Front Popular. Guerra i resistència.
Àmbit dividit en 2 ponències cronològiques:
a)    Guerra i constitució d’un nou partit (1936 – 1947)
b)    Resistència i travessia del desert (1947 – 1956)

Segona sessió: Després de la resistència: el PSUC i l’antifranquisme cultural i polític. Del I Congrés a l’Assemblea de Catalunya (1956-1971).
Àmbit dividit en tres ponències temàtiques:
a)    Una època, una societat un partit.
b)    Internacionalització cultural i política d’un partit comunista.
c)    Imatge, llenguatge i memòria.

Tercera sessió: El PSUC en el tardofranquisme i la transició: de l’hegemonia a la crisi (1971-1982).

Les sessions científiques es completaran amb un resum general realitzat pel professor José Luis Martín Ramos, com a representant del Comitè Científic del Congrés.

Aportacions científiques: Ponències i comunicacions

Ponències. Totes les ponències del Congrés seran realitzades per membres del Comitè Científic i altres especialistes de contrastada experiència en els diferents aspectes tractats. Les ponències articularan les sessions o taules a les quals seran adjudicades comunicacions. L’elevat nivell d’aquests experts garanteix una important aportació al coneixement de la història del PSUC i, amb això, de la història social i política catalana. Els textos íntegres seran publicats en un llibre monogràfic en els mesos següents a la celebració del Congrés.

Comunicacions. Una bona part de l’èxit d’aquesta activitat dependrà del nombre d’aportacions científiques que, en forma de comunicacions, es presentin i siguin aprovades pel Comitè Científic. En funció del nombre de comunicacions admeses s’adequarà el programa del Congrés i es precisarà si és necessari o no comptar amb relators que resumeixin el contingut.
Per a manifestar l’interès per presentar una comunicació, els investigadors hauran de fer una proposta, que s’enviarà per correu electrònic i en paper a la secretaria del Congrés. Cada proposta consistirà en un text breu amb el títol del text, la sessió en la qual desitja participar i un resum de 20 línies. Després de la recepció de la proposta, l’organització comunicarà la seva acceptació pel Comitè Científic en un termini màxim d’un mes, adjuntant les normes d’elaboració dels textos. A fi de fomentar el debat i l’intercanvi entre els participants, l’organització enviarà, a tots els comunicants i inscrits i amb antelació a la celebració del Congrés, un CD amb els textos íntegres de les comunicacions admeses.

Aportacions. Els textos, testimoniatges, etc., que per les seves característiques no siguin admesos com a comunicacions pel Comitè Científic s’inclouran com a aportacions en la pàgina web del Congrés.

Altres activitats del programa
A més de les sessions de treball, de marcat caràcter científic, el Congrés comptarà amb una conferència inaugural (a càrrec del professor J. Fontana), una sessió de testimoniatges (presidida per Gregorio López Raimundo) i una sessió de clausura.
Cronograma:

Dijous 5 d'octubre

11:00. Recollida de documentació i acreditacions
12:00. Acte Inaugural del Congrés

  • President: Jaume SOBREQUÉS; Director Museu d'Història de Catalunya
  • Mª Jesús Bono; Directora del Programa per al Memorial Democràtic
  • Representants de la UAB, l'ACIM i G. LÓPEZ-RAIMUNDO

12:30. Conferencia d'apertura

  • President: Dr. Josep FERRER i LLOP (UPC)
  • Conferència inaugural: Dr. Josep FONTANA (UPF)

(Dinar)

16:00. 1ª SESSIÓ

EL  PARTIT DEL FRONT POPULAR. GUERRA I RESISTÈNCIA

Moderador: Dr. Miquel CAMINAL (UB)

Ponent: Dr. José Luis MARTÍN RAMOS (UAB)

  • 17:00. La internacional Comunista i el PSUC  Dr. Josep PUIGSECH  FARRÀS (UAB).
  • 18:00. El PSUC a França: Dra. Phryné PIGENET (Centre d'Histoire de l'Europe du XXè Siècle, Paris)

Divendres 6 d'octubre

09:00. 2ª SESSIÓ

COMUNICACIONS AL CONGRÉS

Moderador: Dr. Joaquim SEMPERE i CARRERES (UB)

Relator: Dr. Jordi POMÉS i VIVES (UAB)

  • 10: 30. Aportacions i debat entre els comunicants
  • 12:30. Conferència El segle dels comunistes: Dr. Serge WOLIKOW (President del GIS « Réseau national des Maisons des sciences de l’homme »).

 (Dinar)

16:00. 3ª SESSIÓ

DESPRÉS DE LA RESISTÈNCIA: EL PSUC I L'ANTIFRANQUISME CULTURAL I POLÍTIC. DEL 1er CONGRÉS A L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA (1956-1971)

Moderador: Dr. Jaume BOTEY (UAB)

Ponent: Dr. Pere GABRIEL (UAB)

  • 17: 00. El PSUC món laboral i moviment obrer. Dr. Antoni LARDIN (UAB).
  • 18: 00. El PSUC: Cultura i Política. Dr. Carme CEBRIÁN

Dissabte 7 d'octubre

10:00. 4ª SESSIÓ


EL  PSUC EN EL FRANQUISME TARDÀ I LA TRANSICIÓ: DE L'HEGEMONIA A LA CRISI (1970-1982)

Moderadora: Dra. Maria Dolors Calvet (UPC)

Ponent: Dr. Pere Ysás (UAB)
  • 11:00. El PSUC endins. L'estructura del partit, els militants i el significat de la política (1970-1981). Sr. Giaime PALA (UPF)
  • 12:00. El PSUC i els moviments socials: tot teixint la llibertat.  Sr. Xavier DOMENECH (UAB)
 

13:00. 5ª SESSIÓ

RESUM GENERAL

Moderador: Sr. Mariano ARAGÓN
Ponent: Dr. José Luis MARTÍN RAMOS (UAB)

13:30 CLOENDA

Moderador: Sr. Antoni LUCHETTI i FARRÉ
Ponents: Srs. Gregorio LÓPEZ-RAIMUNDO i Albert ESCOFET (Secr. gral. PSUC viu)

NOTA: no hi ha sessió a la tarda

Activitat paral·lela: exposició de cartells de la guerra civil: "PSUC, dona i guerra":

Introducció


Dins del programa d’activitats paral·leles del Primer Congrés de Història del PSUC, tindrà lloc en el Museu de Història de Catalunya i recolzat el Pavelló de la República (deixarà part del seu fons), durant el mes d’octubre de 2006 una exposició de cartells originals de la guerra civil editats pel PSUC i les seves organitzacions afins. Es pretén, a través de l’exposició i edició del catàleg, facilitar a la societat catalana una aproximació i millor coneixement d’un període crucial de la seva història recent. En la selecció de cartells es farà un esforç per obtenir el màxim número de cartells que ens ajudin a entendre el paper jugat per la dona en la societat catalana durant el conflicte bèl·lic.

Contingut

El cartellisme polític espanyol i català és pràcticament inexistent abans de 1931 i va experimentar entre aquest any i 1939 un forte auge, en proporció a la creixent politització de la societat durant el període republicà. El punt àlgid del període el trobem a partir de les eleccions de febrer de 1936. Després del cop d’estat de juliol, les organitzacions lleials a la República varen multiplicar l’edició de cartells, que anirien unificant els seus missatges de lluita contra el feixisme i resistència davant l’enemic comú. Van ser les organitzacions obreres les principals productores de cartells durant la guerra civil. El PSUC, com principal força política catalana porta a terme un intens treball de producció de cartells durant tot el conflicte. Encara que entre els seus autors trobem nombrosos afeccionats, el nom d’alguns d’ells figuren entre els grans cartellistes del segle XX europeu. En primer lloc podem destacar a Josep Renau, director general de Belles Arts des de setembre de 1936. Juntament amb ell, José Bardasano, Carles Fontseré, Arturo Ballester, Lorenzo Goñi, Martí Bas, etc., completen la llarga llista de reconeguts artistes que van posar el seu art al servei de la lluita contra el feixisme i de la defensa de la República.

A Catalunya, com en la resta de la reraguarda republicana, la dona va jugar un nou paper social, molt més actiu i rellevant que el que havia tingut fins llavors. La incorporació de la dona a la societat civil i a la vida política del moment fou deguda, fonamentalment, a les necessitats de la producció i de la guerra. Aquesta incorporació, que es va produir a través de les fàbriques, tallers, hospitals i altres centres de treball, sovint ha estat ressaltada en els estudis del període. Tanmateix, aquesta nova realitat es veuria frustrada per l’endarreriment social que, a tots els nivells, va suposar la instauració del règim franquista. Aquesta excepció, que transcorre en la reraguarda republicana durant el conflicte, va tenir, evidentment, el seu reflex en la producció de cartells, revistes, propaganda política, etc. A diferència dels anys anteriors, i sobre tot posteriors, entre 1936 – 1939 nombrosos cartells van ser adreçats a les dones i protagonitzats per elles.

Degut l’alt grau d’analfabetisme de l’època, el cartell de guerra (1936 – 1939) va ser necessariament un element informador, fet que va condicionar el tipus de representació, calia un màxim de representació mitjançant icones en la imatge, adquirint així la gran expressivitat i color que el caracteritza. En el seu estil i disseny van influir notablement els moviments artístics d’avantguarda dels anys trenta i, especialment, l’estètica revolucionària del cartell polític soviètic. En nombroses ocasions el cartellisme de la guerra civil ha estat degudament valorat por la seva notable bellesa plàstica i la seva gran capacitat de comunicació. 

A més, tant per la seva forma, fons, context i missatge “el cartell de guerra republicà” s’ha consolidat com un referent mundial d’una manera de fer, pensar i actuar.


Disseny i selecció

La mostra, de moment, està sent organitzada per les entitats organitzadores del congrés, encara que es preveu la incorporació de les entitats que cediran els cartells.
En la selecció de cartells realitzada, que pretén ser reflex de la funció política del cartel durant la guerra, s’inclouen originals dels autors més rellevants del moment, homes que van posar el seu treball al servei de la defensa republicana.

Realització

L’exposició de cartells de guerra del PSUC es desenvoluparà entre el dia 5 d’octubre (inauguració) i el 31 del mateix mes.

L’escenari escollit per a l’exposició és l’espai expositiu de la planta baixa del Museu d’Història de Catalunya

Difusió: Catàleg


Amb objecte de donar una major difusió a l’exposició, l’organització editarà un catàleg reduït, a mode de selecció, amb algunes de las imatges més significatives de la mostra. Els texts del mateix seran encarregats a membres del Comitè Científic del congrés.

Disseny i programació original "Enric Gil". Aquesta web està sota llicència de Creative Commons. Barcelona 2006.