Anàlisi de les eleccions daneses

Reproduïm, traduït al català, l’informe fet per a transform! sobre el resultat de les recents eleccions legislatives daneses i el creixement dels nostres amics de l’Aliança Roja i Verda fet per Inger V. Johansen, de la Comissió d’Afers Europeus de l’Aliança Roja i Verda i Line Barfod, exdiputat i membre de la direcció de l’Aliança Roja i Verda.

El resultat de les passades eleccions legislatives a Dinamarca significa que el govern dretà que dels últims 10 anys ha estat finalment enderrocat. Un nou govern es formarà sota la direcció de Helle Thorning-Schmidt, líder dels socialdemòcrates. El nucli d’aquest govern són el Socialdemokraterne (Socialdemòcrates) i el Socialistisk Folkeparti (Partit Socialista Popular), que des de fa alguns anys han treballat en estreta col·laboració amb l’objectiu d’enfortir les possibilitats d’un govern alternatiu.

Aquestes eleccions són històriques: per primera vegada una dona serà la primer ministre d’un govern danès. Per primera vegada el Partit Socialista Popular serà al govern.

Hi ha, però, també inconvenients: va ser una victòria molt estreta. Els partits de l’oposició va aconseguir només 89 escons dels 179 escons del Folketing (Parlament danès), front als 86 escons dels partits de dreta. Hi ha també 4 escons de formacions de l’Atlàntic Nord (Groenlàndia i les illes Fèroe). A més, els dos principals socis del nou govern de coalició han perdut escons en aquestes eleccions – els Socialdemòcrates un seient (ara tenen 44 escons i el 24,9% dels vots, que és el pitjor resultat electoral en més de cent anys) i el Partit Socialista Popular 7 escons (ara té 16 seients i un 9,2% de vot – front al 13% de les anteriors eleccions) – una gran pèrdua.

Però estem contents d’anunciar que la nostra Enhedslisten – De Rød-Grønne (Llista Unida-Aliança Roja i Verda) va ser un dels grans guanyadors de les eleccions amb un augment de 4 a 12 escons i amb un 6,7% dels vots (enfront del 2,2% anterior). L’altre triomfador de les eleccions va ser el partit d’oposició de centre Radikal Venstre (Partit Social Liberal) que també va guanyar 8 escons i ara compta amb 17 escons (9,5% – davant del 5,1%). El que va caracteritzar la campanya electoral d’aquests dos partits van ser la presentació d’unes propostes polítiques clares i inequívoques, que semblen haver atret a un gran nombre de votants.

L’Aliança Roja i Verda es va mantenir fidel la seva posició d’esquerra radical: una clara defensa dels drets socials dels treballadors, oposició a la reducció o eliminació de la jubilació anticipada i a l’augment de l’edat de jubilació, així com al deteriorament constant de les normes que regulen les prestacions per atur -polítiques posades en pràctica pel govern anterior- i la defensa d’un pla radical contra el canvi climàtic, invertint en nous llocs de treball verds, d’un dret d’asil decent i altres polítiques relacionades amb els immigrants i refugiats.

Els “social liberals” comparteixen amb nosaltres la mateixa política pel que fa als immigrants i refugiats, el que és indicatiu també d’una altra de les conseqüències d’aquestes eleccions, la reducció del Dansk Folkeparti (Partit Popular Danès) d’extrema dreta (ha perdut 3 escons, passant a tenir 22, i el 12,3%  de vot). La seva significativa influència, fins ara, sobre la política danesa ha estat eliminada. La qüestió de la “immigració” deixarà de ser ara un tema central del debat polític.

No obstant això, els “socials liberals” defensen també part de les polítiques neoliberals econòmiques (molt similars als de l’anterior govern de dreta) i esperen entrar al govern amb els Socialdemòcrates i el Partit Socialista Popular. Amb el seu enorme increment en escons l’Aliança Roja i Verda també tindrà una influència important en les polítiques del nou govern, encara que l’Aliança Roja i Verda sempre ha deixat clar que no desitja participar en aquest govern, ja que sabem que les polítiques d’aquest govern seran diferents de la nostres posicions en aspectes crucials. El nostre partit segueix sent clau en el suport a una alternativa de govern, dirigida pels Socialdemòcrates, i la formació d’un nou govern depèn dels nostres escons. Hauríem preferit un govern només amb els Socialdemòcrates i el Partit Socialista Popular, però aquesta opció no és viable. Resulta obvi, tenint en compte el resultat d’aquestes eleccions, que les condicions per a la formació del nou govern i acordar polítiques comunes serà difícil.

Un altre dels inconvenients dels resultats electorals va ser que el Venstre (Partit Liberal), el principal partit de la dreta en la coalició de govern anterior, va mantenir la seva posició com major partit polític danès amb el 26,7% dels vots i 47 escons, però això ha estat, en gran mesura, gràcies als vots que va atraure del Det Konservative Folkeparti (Partit Conservador), soci de la coalició anterior, que és el major perdedor de les eleccions, ja que va perdre més de la meitat dels seus escons (ara conserva 8 escons dels 18 que tenia i només obté el 4,9% dels vots). A més, un nou partit neoliberal, la Liberal Alliance (Aliança Liberal), formada durant el passat període parlamentari, va obtenir uns bons resultats en les eleccions (5% de vot i 9 escons) i també va atreure vots del Partit Conservador.

Nosaltres a l’Aliança Roja i Verda esperaven obtenir més escons en aquestes eleccions, però estem realment sorpresos d’haver triplicat els nostres resultats. Per descomptat, això suposa una gran responsabilitat sobre les nostres espatlles. Hem avançat en gairebé tots els districtes electorals del país, en alguns llocs de manera significativa. Això, sens dubte, reflecteix el nivell d’indignació popular i el malestar amb les polítiques del govern de dreta, que han conduït a un deteriorament del benestar social per a moltes persones. Les xifres recents mostren també que la polarització de la població danesa en matèria d’ingressos s’ha incrementat en els últims 10 anys més que en qualsevol altre país membre de la UE.

Però hi ha altres factors que expliquen aquest èxit electoral de l’Aliança Roja i Verda. El Partit Socialista Popular s’ha mogut darrerament en una estreta col·laboració amb els Socialdemòcrates i han acceptat, més o menys, les seves polítiques, creant un descontentament cada vegada més gran entre un gran nombre dels seus electors. La pèrdua d’escons del Partit Socialista Popular així ho indica. Un altre factor important és el paper de Johannne Schmidt-Nielsen, una diputada jove de l’Aliança Roja i Verda, figura destacada durant la campanya electoral, que va fer extremadament bé, aconseguint una enorme popularitat. També hem treballat molt el tema de la nostra comunicació, de forma que tothom sabia que nosaltres lluitaven pels drets dels treballadors. Finalment cal afegir que el nostre partit ha fet un esforç conscient en els últims anys per enfortir el partit després de les desastroses últimes eleccions del novembre de 2007.

Font: http://www.transform-network.net/en/home/article/danish-elections-new-government.html

El diari El (In)Mundo s’ha fet ressó d’aquest èxit a la seva manera: “El comunismo danés resucita

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.